31 de des. 2009

INTERVENCIÓ DE SÍNTESI

Ja s’ha acabat el quadrimestre i enrere queda el inici de curs on anava perdut amb aquesta assignatura. He de dir que no m’ha resultat gens fàcil posar-me al dia i assimilar tants coneixements nous, però a base d’esforç i voluntat al final puc dir que he après molt de les TIC.

La creació i manteniment del bloc m’ha fet submergir-me en el món de les noves tecnologies de manera pràctica i enriquidora. He utilitzat diferents suports informàtics com ara el Word per redactar escrits, el CMaptools per a la creació de mapes conceptuals, el PowerPoint o el Google Docs per dissenyar presentacions, el slideserve per compartir presentacions a nivell global, el Gimp per retocar imatges o l’audacity per gravar i modificar sons. Val a dir, que moltes d’aquestes eines eren desconegudes per a mi, però poc a poc he anat agafant confiança en mi mateix per utilitzar-les i fer les tasques de la millor manera possible per treure’n el màxim rendiment.

És ben cert que l’experiència del bloc m’ha despertat l’interès per l’ús de les TiC i m’ha mostrat vessants motivadores des del punt de vista de l’educació. El tema de les webquests i els projectes telemàtics són activitats que m’agradaria posar en pràctica en un futur proper amb els meus alumnes. N’estic segur que aconseguiré captar la seva atenció.

Els concepte de la web 2.0 m’ha cridat molt l’atenció. El conjunt d’elements en xarxa que ofereix, obre unes possibilitats enormes per a compartir experiències i coneixements, comunicar-se, gestionar la informació, passar-ho bé i aprendre.

Redactar les diferents entrades del meu bloc han sigut una oportunitat per posar en pràctica les meves habilitats escrites. A més, ha estat un espai de reflexió, un punt en comú on relacionar les assignatures de GITIC, COED i les sessions de seminari. Aquí he pogut dir la meva i relacionar els conceptes teòrics amb la pràctica.

Si m’ho haguessin dit fa tres mesos que hauria creat un bloc com aquest, no m’ho hagués cregut de cap manera. Estic ben orgullós!

Pràctiques de GITIC que m’han resultat més interessants i enriquidores

L’anàlisi de l’anunci: Sessió 6. Pràctica 1. Educació mediàtica. La publicitat és un món que sempre m’ha agradat. Em resulta engrescador analitzar el significat d’un anunci i m’agrada centrar l’atenció en aspectes més formals com ara els plans, la música, el ritme, el muntatge o el tipus de missatge que transmet.


La publicitat és un aspecte clau dins la nostra societat i tot i que sovint es considera que actua com a element persuasiu, també pot transmetre valors importants per la conscienciació social. La proposo com a pràctica per ser avaluada perquè considero que el resultat és de qualitat.


PowerPoint Cultura lliure i programari lliure: Sessió 4 Pràctica 1. Eines per a la presentació d’informació. Amb aquesta pràctica es poden comprovar altres competències que he adquirit al llarg de l’assignatura. En aquest cas he realitzat un PowerPoint per tal de resumir i ordenar conceptes relacionats amb la cultura lliure i el programari lliure, tot utilitzant una sèrie de pautes fixades a la Cartellera GITIC que explico a la mateixa pràctica.


El procés per dur-la a terme m’ha donat l’oportunitat de conèixer i aprendre conceptes teòrics sobre el tema i ampliar els meus coneixements pràctics sobre les diferents eines que ofereix el programa PowerPoint. Considero que el resultat obtingut és molt bo.

30 de des. 2009

Sessió 11. Pràctica 1.

ELS PROJECTES TELEMÀTICS

Qué és un projecte telemàtic?
“Un projecte telemàtic consisteix a dur a terme unes determinades activitats conjuntament amb altres escoles, i intercanviar-ne els resultats per Internet.
Els projectes telemàtics fomenten el treball col•laboratiu i la comunicació entre escoles, de manera que els continguts propis de cada area s’hi afegeixen uns nous valors: el treball en grup, compartir responsabilitats i informació, aprendre dels altres o respectar opinions i cultures diferents”.

Descripció
He triat un projecte telemàtic titulat “la volta a Espanya amb les matemàtiques”. El projecte consisteix en donar la volta a Espanya en el menor temps possible. És un projecte competitiu entre les escoles participants, ja que es calcula el temps que triguen i es realitza una classificació general.

Cal dir, que les escoles poden participar dintre del període escolar, quan els hi vagi bé dintre d’aquest termini. És obligatori seguir l’ordre establert de les 10 etapes. A cadascuna d’aquestes es realitzarà un projecte matemàtic, on la resolució s’ha d’enviar a una direcció de correu electrònic on posteriorment et faciliten una clau per poder continuar amb la següent etapa. A més, cada escola haurà de penjar un parell de fotografies de la ciutat de l’etapa on es trobi a una adreça que els participants podran visualitzar. El que s’ha de tenir en compte és que no s’enviarà la clau fins que es rebin les fotografies corresponents.



Valoració
Aquest projecte telemàtic em sembla una gran idea per treballar amb els alumnes. La seva motivació creix i s’interessen per les activitats escolars com si estiguessin jugant, i aquesta és la millor manera de captar la seva atenció. Tots sabem que els més joves desconnecten amb molta facilitat d’una tasca quan no els agrada o els avorreix, per tant no hi ha res millor que aprendre tot jugant.

El fet de treballar conjuntament amb d’altres escoles, fa que puguin aprendre d’altres maneres de fer i de pensar, tot divertint-se i compartint experiències i coneixements. A més, amb “la volta a Espanya amb les matemàtiques” els alumnes no només aprenen continguts relacionats amb aquesta àrea, sinó que enriqueixen els seus coneixements de la resta d’àrees i desenvolupen una sèrie d’hàbits competencials per poder desenvolupar amb coherència les diferents activitats proposades.












Sessió 11. Pràctica 2.


LES WEBQUEST


Qué és una webquest?
“Una webquest és una activitat didàctica basada en el desenvolupament de les competències bàsiques, en què es proposa a l’alumne de dur a terme una recerca guiada sobre un tema específic utilitzant principalment recursos d’Internet, i de transformar posteriorment la informació en un treball personal a través d’un procès d’anàlisi, síntesi i avaluació.”
Fonts: TERMCAT

Descripció
La webquest que he escollit és diu: “Textures en l’art” i ha estat creada per Mariana Rovira, una mestra d’Educació Primària que va participar en un curs telemàtic ofert pel Departament d’Educació sobre la creació de webquests.
“Textures en l’art” està orientada a treballar la plàstica amb alumnes de cicle mitjà . La mestra mitjançant diferents activitats proposades, pretén fer una pinzellada general del què és la textura i mostrar diferents tècniques i materials amb les quals es duu a terme. Una altra de les idees de la creació d’aquesta webquest és que els alumnes estableixin un primer contacte amb la vida i obra d’ artistes com Antoni Tàpies, Gustav Klimt, Van Gogh i Andy Goldsworty mitjançant l’ús de l’ordinador. A més han de descobrir la diferència entre textura tàctil i textura visual i els diferents tipus de text
textura com la natural i artificial. Per últim, els alumnes creen una presentació Ppt. amb tot el que han après i la presenten als companys. La finalitat de treballar amb grups és que d’aquesta manera interactuen, comparteixen nous coneixements i experiències.

Valoració
M’ha semblat interessant el fet de poder treballar la plàstica amb alumnes de Primària mitjançant l’ús de les noves tecnologies i a més, de manera col•laborativa. És una manera alternativa de treballar els continguts artístics de manera globalitzada i significativa on, a més, desenvolupen diverses competències presents al currículum d’Educació Primària.

Síntesi i valoració de la conferència sobre la Web 2.0

Síntesi:
El passat 16 de Novembre vam assistir al Cibernàrium a una conferència sobre la Web 2.0 i l’Educació a càrrec dels senyors José Manuel Pérez Tornero i Santiago Tejedor, professors del Departament de Periodisme de la UAB.
El cibernàrium és un espai de Barcelona Activa on iniciar-se en l’ús de les noves tecnologies, per tal d’assolir una alfabetització i capacitat digital adient al nostre temps.
Per a la aqueta divulgació tenen tres línies d’activitats:
• Inicia’t a Internet
• Creix amb Internet
• Itineraris de formació
Aquestes van dirigides a tots aquells ciutadans majors de 16 anys, els quals estiguin interessats en les noves tecnologies, ja sigui per a un primer contacte o per aprofundir en els seus coneixements. Els cursos tenen un format de curta durada (càpsules de 1 a 4 hores) i van repetint-les durant un cert període.
Aquestes propostes han tingut una molt bona acollida per part de la societat, ja que han tingut més de 60 mil participacions. El 56% han sigut dones, el 64% gent major de 40 anys i entre el 35-40% gent aturada.
Els reptes que es plantegen al Cibernàrium són els següents:
• Expandir-se per Barcelona.
• Programa antenes d’alfabetització digital.
• Fomentar activitats de creació de comunitat.
• 22@ casa de les TIC.
• Potenciar la línia “Creix amb Internet”.
La Web 2.0 serveix per accedir al coneixement sense censures i dóna veu a qui no la té, com per exemple als manifestants iranians què pengen al youtube tots els incidents què estan succeint als carrers de Teheran, degut a la forta censura i repressió imposada pel règim dels aiatol•làs, què donen suport a la polèmica reelecció del president Ahmadineyad.
La Web 2.0 també obra una finestra pel que fa a l’educació, ja que estem passant d’una educació tradicional cap a una escola oberta, on els alumnes són els que més dominen aquesta eina de coneixement. Són ells mateixos els que seleccionen el que val la pena aprendre. L’escola es converteix en multilingüe , treballa en xarxa i forma mentalitats cosmopolites. S’adquireixen coneixements bàsics a través del llenguatge audiovisual,la qual cosa és més motivadora pels alumnes.
En un futur molt proper a l’escola es treballarà amb tot un seguit d’eines que facilitaran l’estudi als alumnes i la feina als professors, un bon exemple serien el VozMe, què serveix per passar un text a format mp3. Un altra eina seria el igoogle, un escriptori general amb tot el que es necessita específicament (estudiants, metges...). Per als mestres també hi haurà un bon instrument com és el cas de l’Aprobbo, el nou enemic dels estudiants mandrosos.




Diferències entre Web1.0 i Web 2.0
    
Web 1.0                     Web 2.0
Lectura                      Lectura – Escriptura compartida
Pàgina                        Missatge, article, post
Estàtica                      Dinàmica
Navegador                  Navegador, lector RSS
Client servidor             Serveis web
Webmasters                Tots
“Geeks”                      Aficionats


Per tant, la Web 2.0
• Confia en els usuaris
• Potencia les experiències dels usuaris abundantment
• Permet jugar, escoltar música, veure pel•lícules...
• Ensenya a veure (llegir en pantalla, salts)
• Escoltar
• Llegir
• Escriure
• Gestionar grans quantitats de continguts
• Innovar, crear nous projectes, iniciatives...


Valoració:
La veritat és que el tema en qüestió és molt interessant, però crec que la durada de la conferència va ser una mica llarga i junt amb la poca consideració d’alguns companys va fer-se una mica pesada.
Deixant de banda aquests aspectes, he de dir que se’ns obren uns nous horitzons plens de canvis pel que fa a l’educació. Les noves tecnologies estan agafant un caire d’allò més important i ja ens podem preparar per no quedar-nos enrere.
A principi de curs no trobava que fos tan important l’informàtica com ens deia el Xavier Àvila, però després d’uns mesos a la universitat he pogut adonar-me de lo errat que anava. Les pràctiques fetes a classe, no només a GITIC sinó a d’altres assignatures, m’ho han confirmat, però també la forma de donar les classes per part de tots els mestres ha sigut una manera de veure-ho a la pràctica.
La conferència al Cibernàrium també m’ha reforçat aquesta idea, al mostrar-nos un gran ventall de possibilitats per poder utilitzar mitjans i entorns digitals per comunicar-nos i poder treballar de forma col•laborativa, fins i tot a distància per reforçar tant l’aprenentatge individual com el col•lectiu.

Sessió 10. Pràctica 1.

APRENENTAGE I TIC: METÀFORES DE L’APRENENTATGE

Charles Crook va ser un dels autors que va categoritzar l'ús de l'ordinador en els entorns educatius. Va mostrar com la tecnologia ajuda a aprendre, i ho va fer plantejant quatre models d'ús en forma de metàfores:

La metàfora tutorial: l’ordinador com a tutor.
La metàfora de la construcció: l’ordinador com a alumne.
La metàfora del laboratori: l’ordinador com a simulador
La metàfora de la caixa d’eines: l’ordinador com a eina

A la sessió 10 de la classe de GITIC vam il•lustrar cadascuna d'aquestes metàfores amb una experiència relacionada. Les explico tot seguit:

La metàfora tutorial: l’ordinador com a tutor

Explicació de la metàfora: Aquesta metàfora fa referència als programes que reprodueixen el model tradicional d'ensenyament-aprenentatge. L'ordinador actua com a tutor de l’alumne. Les fases serien les següents:
1. L’ordinador presenta una activitat a l’alumne. (Paral•lelisme amb la iniciació o la presentació per part del mestre).
2. L’alumne actua duent a terme l’activitat proposada. ( Paral•lelisme amb la resposta habitual de l’alumne).
3. L’ordinador dóna una resposta a aquesta actuació. (Paral•lelisme amb l’avaluació per part del mestre).

Tot i que en la creació d’aquest tipus de programes s’intenta tenir present la individualització del procés d'aprenentatge, cal aclarir que no detecten les necessitats concretes de l’alumne (com ho faria el mestre) ni el tipus d'error comés (comprensió, raonament,etc).

Exemple “Utillatge químic”: Als paquets d’activitats de la “Zona clic” l'ordinador exerceix clarament el rol de tutor. Aquest servei ofereix un seguit d'activitats organitzades per edats i nivells educatius, relacionades amb les diferents àrees d’aprenentatge del currículum. L'alumne és l’encarregat de donar respostes concretes per solucionar les tasques proposades. L’ordinador avalua a l’alumne mostrant-li si ha fet correctament l’activitat.

La metàfora de la construcció: l’ordinador com a alumne

Explicació de la metàfora: Aquesta metàfora està centrada en l'alumne ja que és el propi alumne qui controla la màquina donant-li instruccions per indicar-li que ha de fer. L’alumne és el constructor i es potencia l'aprenentatge per descoberta i l’aprenentatge reflexiu i actiu. El paper del mestre queda en segon pla, guiant en la descoberta i seguint el procés de treball de l’infant, tot plantejant-li preguntes que serveixin de guia a la reflexió.

Exemple “Winlogo”: Aquest programa consisteix a donar un seguit d'instruccions a una tortuga (element fonamental del programa) per tal de que amb el seu moviment dibuixi figures. L'alumne és qui controla la tortuga i és l’encarregat de donar ordres del tipus avançar, recular, girar etc. L’alumne explora, prova, s’equivoca, encerta i aprèn per tal d’arribar al resultat correcte.

La metàfora del laboratori: l’ordinador com a simulador

Explicació de la metàfora. En aquest cas la metàfora fa referència a l’ús de l’ordinador com a simulador. Els simuladors mantenen semblances amb els sistemes tutorials. També promouen l’aprenentatge per descoberta, però d'una forma molt més acotada. L’ordinador és com un laboratori en el qual l’alumne pot descobrir i experimentar mitjançant la manipulació de diversos paràmetres. Són sistemes tancats pel fet de que no es poden crear ni afegir nous paràmetres.
Exemple "Crayons Physics": Aquest programa consisteix a fer arribar una rodona a una estrella a partir de la creació d'objectes i formes que tenen diferents funcions. L'usuari pot crear o manipular objectes però dins d’uns paràmetres fixos establerts. Els objectes que dibuixa segueixen un moviment natural atenent a la llei de la gravetat. L’usuari ha de pensar molt bé que dibuixarà i com per tal de que la rodona pugui arribar on és l’estrella, que és el seu destí. Aquest programa fomenta la reflexió, l’acció i la concentració.

La metàfora de la caixa d’eines: l’ordinador com a eina

Explicació de la metàfora: Aquesta metàfora fa referència a l’ús de l'ordinador com a eina de treball. Aquest ús és dels més habituals a la nostra vida diària. A l’escola, els alumnes han de dur a terme activitats d’aprenentatge pràctiques i autèntiques amb l’ordinador per tal de poder-lo utilitzar com a eina per gestionar i organitzar la informació i el coneixement.
Exemple"el dictat de Word":L’experiència relacionada amb la metàfora de la caixa d’eines que hem realitzat a la classe ha consistit en fer un dictat utilitzant el programa Word. Després cadascú havia de corregir assenyalant amb el marcador groc les faltes d'ortografia d’un company. Un cop marcades les faltes cadascú tornava a revisar el seu text i assenyalava en vermell les correccions i en blau les faltes que el company li ha assenyalat i ell creia que ja estaven bé.
Amb aquesta experiència hem utilitzat l'ordinador com a eina, utilitzant-la de manera adient i organitzada per treure el màxim profit d’un dictat.

Personalment, he trobat molt profitosa aquesta sessió ja que m’ha ajudat a conèixer possibles usos de l’ordinador a l’escola. A més, exemplificar les metàfores amb experiències reals viscudes per nosaltres mateixos, m’ha fet entendre perfectament el sentit de les metàfores de Crook i recordar-les. L’explicació posterior a les experiències m’ha ajudat a relacionar i copsar de forma clara la pràctica amb els conceptes teòrics.




Sessió 6 Pràctica 2 . Educació mediàtica

Comentari d’expressions que es poden considerar “tòpics” en relació als mitjans de comunicació de masses

“Una imatge val més que mil paraules”


En ocasions mitjançant una imatge podem transmetre idees o sentiments que de vegades pot resultar difícil o gairebé impossible transmetre amb paraules. Per exemple, quan algú està molt i molt agraït per alguna cosa que algú altre li ha fet per ell pot deixar anar sense voler una llàgrima. La imatge d’aquella llàgrima ja fa entendre a l’altra persona el grau d’agraïment i la felicitat que sent. En els mitjans de comunicació, una imatge per exemple de la guerra, transmet tota l’angoixa i la desolació de les persones que la pateixen. Tot i així, aquest tòpic pot portar a confusió ja que tot i que les imatges transmeten molt, sovint és necessari acompanyar-les de paraules, parlades o escrites, o d’altres elements com per exemple la música per acabar de copsar el sentit i trencar possibles ambigüitats.


“La violència vista a la televisió o al cinema, genera violència”


La violència pot generar violència quan el telespectador actua com a subjecte passiu i només rep informació sense parar-se ni un moment a reflexionar sobre el que esta mirant. És a dir, quan seiem davant de la televisió, hem de saber que estem mirant i amb quin objectiu ho estem fent. Es pot mirar la televisió per a estar informats, per a divertir-nos, per aprendre, per a passar l’estona, etc.

Els adults han d’ensenyar als infants a saber mirar la televisió i no només a veure un cúmul d’imatges i frases. Les criatures al llarg del seu desenvolupament, amb l’ajuda dels adults i de la seva experiència, han d’anar aprenent a discernir allò que esta bé d’allò que no ho és. De la mateixa manera quan veuen la televisió han de ser conscients del que és verinat i el que no ho és i el que és adient que ells imitin i el que no.

Sessió 7 Pràctica 1

 - Guió del curtmetratge -

Seqüència 1 Interior- Dia- Aula


P.G.- Professora acaba de donar la classe i se’n va.
P.M.(ampli) - Els dos amics estan asseguts als seus pupitres. Parlen del treball.


Seqüència 2 Interior- Dia- Bar


P.M. (ampli) - Els dos amics estan a una taula del bar. El noi bo amb el portàtil i el dolent amb una cervesa. Apareix un tercer noi pel costat esquerra del quadre i passa pel seu costat. Saluda al dolent. El tercer noi seu a la taula de darrera. Comença a parlar amb el dolent, aquest es gira cap a ell.
P.P. Noi bo- Segueix fent el treball.
P.M. Lateral Dorsal (+ angular) - El noi dolent dóna l’esquena a la càmera. Parla amb el tercer noi (riuen). El tercer noi incita al dolent a anar amb ell.
P.P. Noi bo - Mira de reüll al noi dolent. Posa cara de d’enfadat.
P.M. Lateral Dorsal – El noi dolent s’aixeca (queda tallat). Li diu al noi bo que se’n va amb el tercer noi.
P.P. (Picat) Noi bo – Tanca el portàtil.


Seqüència 3 Interior - Dia - Entrada Biblioteca


P.M. (ampli) – El noi bo està davant la porta de la biblioteca. Està esperant m’entres aguanta el la carpeta i el portàtil. Quatre persones passen per davant seu. Mira el rellotge enfadat. Se’n va.