31 de des. 2009

INTERVENCIÓ DE SÍNTESI

Ja s’ha acabat el quadrimestre i enrere queda el inici de curs on anava perdut amb aquesta assignatura. He de dir que no m’ha resultat gens fàcil posar-me al dia i assimilar tants coneixements nous, però a base d’esforç i voluntat al final puc dir que he après molt de les TIC.

La creació i manteniment del bloc m’ha fet submergir-me en el món de les noves tecnologies de manera pràctica i enriquidora. He utilitzat diferents suports informàtics com ara el Word per redactar escrits, el CMaptools per a la creació de mapes conceptuals, el PowerPoint o el Google Docs per dissenyar presentacions, el slideserve per compartir presentacions a nivell global, el Gimp per retocar imatges o l’audacity per gravar i modificar sons. Val a dir, que moltes d’aquestes eines eren desconegudes per a mi, però poc a poc he anat agafant confiança en mi mateix per utilitzar-les i fer les tasques de la millor manera possible per treure’n el màxim rendiment.

És ben cert que l’experiència del bloc m’ha despertat l’interès per l’ús de les TiC i m’ha mostrat vessants motivadores des del punt de vista de l’educació. El tema de les webquests i els projectes telemàtics són activitats que m’agradaria posar en pràctica en un futur proper amb els meus alumnes. N’estic segur que aconseguiré captar la seva atenció.

Els concepte de la web 2.0 m’ha cridat molt l’atenció. El conjunt d’elements en xarxa que ofereix, obre unes possibilitats enormes per a compartir experiències i coneixements, comunicar-se, gestionar la informació, passar-ho bé i aprendre.

Redactar les diferents entrades del meu bloc han sigut una oportunitat per posar en pràctica les meves habilitats escrites. A més, ha estat un espai de reflexió, un punt en comú on relacionar les assignatures de GITIC, COED i les sessions de seminari. Aquí he pogut dir la meva i relacionar els conceptes teòrics amb la pràctica.

Si m’ho haguessin dit fa tres mesos que hauria creat un bloc com aquest, no m’ho hagués cregut de cap manera. Estic ben orgullós!

Pràctiques de GITIC que m’han resultat més interessants i enriquidores

L’anàlisi de l’anunci: Sessió 6. Pràctica 1. Educació mediàtica. La publicitat és un món que sempre m’ha agradat. Em resulta engrescador analitzar el significat d’un anunci i m’agrada centrar l’atenció en aspectes més formals com ara els plans, la música, el ritme, el muntatge o el tipus de missatge que transmet.


La publicitat és un aspecte clau dins la nostra societat i tot i que sovint es considera que actua com a element persuasiu, també pot transmetre valors importants per la conscienciació social. La proposo com a pràctica per ser avaluada perquè considero que el resultat és de qualitat.


PowerPoint Cultura lliure i programari lliure: Sessió 4 Pràctica 1. Eines per a la presentació d’informació. Amb aquesta pràctica es poden comprovar altres competències que he adquirit al llarg de l’assignatura. En aquest cas he realitzat un PowerPoint per tal de resumir i ordenar conceptes relacionats amb la cultura lliure i el programari lliure, tot utilitzant una sèrie de pautes fixades a la Cartellera GITIC que explico a la mateixa pràctica.


El procés per dur-la a terme m’ha donat l’oportunitat de conèixer i aprendre conceptes teòrics sobre el tema i ampliar els meus coneixements pràctics sobre les diferents eines que ofereix el programa PowerPoint. Considero que el resultat obtingut és molt bo.

30 de des. 2009

Sessió 11. Pràctica 1.

ELS PROJECTES TELEMÀTICS

Qué és un projecte telemàtic?
“Un projecte telemàtic consisteix a dur a terme unes determinades activitats conjuntament amb altres escoles, i intercanviar-ne els resultats per Internet.
Els projectes telemàtics fomenten el treball col•laboratiu i la comunicació entre escoles, de manera que els continguts propis de cada area s’hi afegeixen uns nous valors: el treball en grup, compartir responsabilitats i informació, aprendre dels altres o respectar opinions i cultures diferents”.

Descripció
He triat un projecte telemàtic titulat “la volta a Espanya amb les matemàtiques”. El projecte consisteix en donar la volta a Espanya en el menor temps possible. És un projecte competitiu entre les escoles participants, ja que es calcula el temps que triguen i es realitza una classificació general.

Cal dir, que les escoles poden participar dintre del període escolar, quan els hi vagi bé dintre d’aquest termini. És obligatori seguir l’ordre establert de les 10 etapes. A cadascuna d’aquestes es realitzarà un projecte matemàtic, on la resolució s’ha d’enviar a una direcció de correu electrònic on posteriorment et faciliten una clau per poder continuar amb la següent etapa. A més, cada escola haurà de penjar un parell de fotografies de la ciutat de l’etapa on es trobi a una adreça que els participants podran visualitzar. El que s’ha de tenir en compte és que no s’enviarà la clau fins que es rebin les fotografies corresponents.



Valoració
Aquest projecte telemàtic em sembla una gran idea per treballar amb els alumnes. La seva motivació creix i s’interessen per les activitats escolars com si estiguessin jugant, i aquesta és la millor manera de captar la seva atenció. Tots sabem que els més joves desconnecten amb molta facilitat d’una tasca quan no els agrada o els avorreix, per tant no hi ha res millor que aprendre tot jugant.

El fet de treballar conjuntament amb d’altres escoles, fa que puguin aprendre d’altres maneres de fer i de pensar, tot divertint-se i compartint experiències i coneixements. A més, amb “la volta a Espanya amb les matemàtiques” els alumnes no només aprenen continguts relacionats amb aquesta àrea, sinó que enriqueixen els seus coneixements de la resta d’àrees i desenvolupen una sèrie d’hàbits competencials per poder desenvolupar amb coherència les diferents activitats proposades.












Sessió 11. Pràctica 2.


LES WEBQUEST


Qué és una webquest?
“Una webquest és una activitat didàctica basada en el desenvolupament de les competències bàsiques, en què es proposa a l’alumne de dur a terme una recerca guiada sobre un tema específic utilitzant principalment recursos d’Internet, i de transformar posteriorment la informació en un treball personal a través d’un procès d’anàlisi, síntesi i avaluació.”
Fonts: TERMCAT

Descripció
La webquest que he escollit és diu: “Textures en l’art” i ha estat creada per Mariana Rovira, una mestra d’Educació Primària que va participar en un curs telemàtic ofert pel Departament d’Educació sobre la creació de webquests.
“Textures en l’art” està orientada a treballar la plàstica amb alumnes de cicle mitjà . La mestra mitjançant diferents activitats proposades, pretén fer una pinzellada general del què és la textura i mostrar diferents tècniques i materials amb les quals es duu a terme. Una altra de les idees de la creació d’aquesta webquest és que els alumnes estableixin un primer contacte amb la vida i obra d’ artistes com Antoni Tàpies, Gustav Klimt, Van Gogh i Andy Goldsworty mitjançant l’ús de l’ordinador. A més han de descobrir la diferència entre textura tàctil i textura visual i els diferents tipus de text
textura com la natural i artificial. Per últim, els alumnes creen una presentació Ppt. amb tot el que han après i la presenten als companys. La finalitat de treballar amb grups és que d’aquesta manera interactuen, comparteixen nous coneixements i experiències.

Valoració
M’ha semblat interessant el fet de poder treballar la plàstica amb alumnes de Primària mitjançant l’ús de les noves tecnologies i a més, de manera col•laborativa. És una manera alternativa de treballar els continguts artístics de manera globalitzada i significativa on, a més, desenvolupen diverses competències presents al currículum d’Educació Primària.

Síntesi i valoració de la conferència sobre la Web 2.0

Síntesi:
El passat 16 de Novembre vam assistir al Cibernàrium a una conferència sobre la Web 2.0 i l’Educació a càrrec dels senyors José Manuel Pérez Tornero i Santiago Tejedor, professors del Departament de Periodisme de la UAB.
El cibernàrium és un espai de Barcelona Activa on iniciar-se en l’ús de les noves tecnologies, per tal d’assolir una alfabetització i capacitat digital adient al nostre temps.
Per a la aqueta divulgació tenen tres línies d’activitats:
• Inicia’t a Internet
• Creix amb Internet
• Itineraris de formació
Aquestes van dirigides a tots aquells ciutadans majors de 16 anys, els quals estiguin interessats en les noves tecnologies, ja sigui per a un primer contacte o per aprofundir en els seus coneixements. Els cursos tenen un format de curta durada (càpsules de 1 a 4 hores) i van repetint-les durant un cert període.
Aquestes propostes han tingut una molt bona acollida per part de la societat, ja que han tingut més de 60 mil participacions. El 56% han sigut dones, el 64% gent major de 40 anys i entre el 35-40% gent aturada.
Els reptes que es plantegen al Cibernàrium són els següents:
• Expandir-se per Barcelona.
• Programa antenes d’alfabetització digital.
• Fomentar activitats de creació de comunitat.
• 22@ casa de les TIC.
• Potenciar la línia “Creix amb Internet”.
La Web 2.0 serveix per accedir al coneixement sense censures i dóna veu a qui no la té, com per exemple als manifestants iranians què pengen al youtube tots els incidents què estan succeint als carrers de Teheran, degut a la forta censura i repressió imposada pel règim dels aiatol•làs, què donen suport a la polèmica reelecció del president Ahmadineyad.
La Web 2.0 també obra una finestra pel que fa a l’educació, ja que estem passant d’una educació tradicional cap a una escola oberta, on els alumnes són els que més dominen aquesta eina de coneixement. Són ells mateixos els que seleccionen el que val la pena aprendre. L’escola es converteix en multilingüe , treballa en xarxa i forma mentalitats cosmopolites. S’adquireixen coneixements bàsics a través del llenguatge audiovisual,la qual cosa és més motivadora pels alumnes.
En un futur molt proper a l’escola es treballarà amb tot un seguit d’eines que facilitaran l’estudi als alumnes i la feina als professors, un bon exemple serien el VozMe, què serveix per passar un text a format mp3. Un altra eina seria el igoogle, un escriptori general amb tot el que es necessita específicament (estudiants, metges...). Per als mestres també hi haurà un bon instrument com és el cas de l’Aprobbo, el nou enemic dels estudiants mandrosos.




Diferències entre Web1.0 i Web 2.0
    
Web 1.0                     Web 2.0
Lectura                      Lectura – Escriptura compartida
Pàgina                        Missatge, article, post
Estàtica                      Dinàmica
Navegador                  Navegador, lector RSS
Client servidor             Serveis web
Webmasters                Tots
“Geeks”                      Aficionats


Per tant, la Web 2.0
• Confia en els usuaris
• Potencia les experiències dels usuaris abundantment
• Permet jugar, escoltar música, veure pel•lícules...
• Ensenya a veure (llegir en pantalla, salts)
• Escoltar
• Llegir
• Escriure
• Gestionar grans quantitats de continguts
• Innovar, crear nous projectes, iniciatives...


Valoració:
La veritat és que el tema en qüestió és molt interessant, però crec que la durada de la conferència va ser una mica llarga i junt amb la poca consideració d’alguns companys va fer-se una mica pesada.
Deixant de banda aquests aspectes, he de dir que se’ns obren uns nous horitzons plens de canvis pel que fa a l’educació. Les noves tecnologies estan agafant un caire d’allò més important i ja ens podem preparar per no quedar-nos enrere.
A principi de curs no trobava que fos tan important l’informàtica com ens deia el Xavier Àvila, però després d’uns mesos a la universitat he pogut adonar-me de lo errat que anava. Les pràctiques fetes a classe, no només a GITIC sinó a d’altres assignatures, m’ho han confirmat, però també la forma de donar les classes per part de tots els mestres ha sigut una manera de veure-ho a la pràctica.
La conferència al Cibernàrium també m’ha reforçat aquesta idea, al mostrar-nos un gran ventall de possibilitats per poder utilitzar mitjans i entorns digitals per comunicar-nos i poder treballar de forma col•laborativa, fins i tot a distància per reforçar tant l’aprenentatge individual com el col•lectiu.

Sessió 10. Pràctica 1.

APRENENTAGE I TIC: METÀFORES DE L’APRENENTATGE

Charles Crook va ser un dels autors que va categoritzar l'ús de l'ordinador en els entorns educatius. Va mostrar com la tecnologia ajuda a aprendre, i ho va fer plantejant quatre models d'ús en forma de metàfores:

La metàfora tutorial: l’ordinador com a tutor.
La metàfora de la construcció: l’ordinador com a alumne.
La metàfora del laboratori: l’ordinador com a simulador
La metàfora de la caixa d’eines: l’ordinador com a eina

A la sessió 10 de la classe de GITIC vam il•lustrar cadascuna d'aquestes metàfores amb una experiència relacionada. Les explico tot seguit:

La metàfora tutorial: l’ordinador com a tutor

Explicació de la metàfora: Aquesta metàfora fa referència als programes que reprodueixen el model tradicional d'ensenyament-aprenentatge. L'ordinador actua com a tutor de l’alumne. Les fases serien les següents:
1. L’ordinador presenta una activitat a l’alumne. (Paral•lelisme amb la iniciació o la presentació per part del mestre).
2. L’alumne actua duent a terme l’activitat proposada. ( Paral•lelisme amb la resposta habitual de l’alumne).
3. L’ordinador dóna una resposta a aquesta actuació. (Paral•lelisme amb l’avaluació per part del mestre).

Tot i que en la creació d’aquest tipus de programes s’intenta tenir present la individualització del procés d'aprenentatge, cal aclarir que no detecten les necessitats concretes de l’alumne (com ho faria el mestre) ni el tipus d'error comés (comprensió, raonament,etc).

Exemple “Utillatge químic”: Als paquets d’activitats de la “Zona clic” l'ordinador exerceix clarament el rol de tutor. Aquest servei ofereix un seguit d'activitats organitzades per edats i nivells educatius, relacionades amb les diferents àrees d’aprenentatge del currículum. L'alumne és l’encarregat de donar respostes concretes per solucionar les tasques proposades. L’ordinador avalua a l’alumne mostrant-li si ha fet correctament l’activitat.

La metàfora de la construcció: l’ordinador com a alumne

Explicació de la metàfora: Aquesta metàfora està centrada en l'alumne ja que és el propi alumne qui controla la màquina donant-li instruccions per indicar-li que ha de fer. L’alumne és el constructor i es potencia l'aprenentatge per descoberta i l’aprenentatge reflexiu i actiu. El paper del mestre queda en segon pla, guiant en la descoberta i seguint el procés de treball de l’infant, tot plantejant-li preguntes que serveixin de guia a la reflexió.

Exemple “Winlogo”: Aquest programa consisteix a donar un seguit d'instruccions a una tortuga (element fonamental del programa) per tal de que amb el seu moviment dibuixi figures. L'alumne és qui controla la tortuga i és l’encarregat de donar ordres del tipus avançar, recular, girar etc. L’alumne explora, prova, s’equivoca, encerta i aprèn per tal d’arribar al resultat correcte.

La metàfora del laboratori: l’ordinador com a simulador

Explicació de la metàfora. En aquest cas la metàfora fa referència a l’ús de l’ordinador com a simulador. Els simuladors mantenen semblances amb els sistemes tutorials. També promouen l’aprenentatge per descoberta, però d'una forma molt més acotada. L’ordinador és com un laboratori en el qual l’alumne pot descobrir i experimentar mitjançant la manipulació de diversos paràmetres. Són sistemes tancats pel fet de que no es poden crear ni afegir nous paràmetres.
Exemple "Crayons Physics": Aquest programa consisteix a fer arribar una rodona a una estrella a partir de la creació d'objectes i formes que tenen diferents funcions. L'usuari pot crear o manipular objectes però dins d’uns paràmetres fixos establerts. Els objectes que dibuixa segueixen un moviment natural atenent a la llei de la gravetat. L’usuari ha de pensar molt bé que dibuixarà i com per tal de que la rodona pugui arribar on és l’estrella, que és el seu destí. Aquest programa fomenta la reflexió, l’acció i la concentració.

La metàfora de la caixa d’eines: l’ordinador com a eina

Explicació de la metàfora: Aquesta metàfora fa referència a l’ús de l'ordinador com a eina de treball. Aquest ús és dels més habituals a la nostra vida diària. A l’escola, els alumnes han de dur a terme activitats d’aprenentatge pràctiques i autèntiques amb l’ordinador per tal de poder-lo utilitzar com a eina per gestionar i organitzar la informació i el coneixement.
Exemple"el dictat de Word":L’experiència relacionada amb la metàfora de la caixa d’eines que hem realitzat a la classe ha consistit en fer un dictat utilitzant el programa Word. Després cadascú havia de corregir assenyalant amb el marcador groc les faltes d'ortografia d’un company. Un cop marcades les faltes cadascú tornava a revisar el seu text i assenyalava en vermell les correccions i en blau les faltes que el company li ha assenyalat i ell creia que ja estaven bé.
Amb aquesta experiència hem utilitzat l'ordinador com a eina, utilitzant-la de manera adient i organitzada per treure el màxim profit d’un dictat.

Personalment, he trobat molt profitosa aquesta sessió ja que m’ha ajudat a conèixer possibles usos de l’ordinador a l’escola. A més, exemplificar les metàfores amb experiències reals viscudes per nosaltres mateixos, m’ha fet entendre perfectament el sentit de les metàfores de Crook i recordar-les. L’explicació posterior a les experiències m’ha ajudat a relacionar i copsar de forma clara la pràctica amb els conceptes teòrics.




Sessió 6 Pràctica 2 . Educació mediàtica

Comentari d’expressions que es poden considerar “tòpics” en relació als mitjans de comunicació de masses

“Una imatge val més que mil paraules”


En ocasions mitjançant una imatge podem transmetre idees o sentiments que de vegades pot resultar difícil o gairebé impossible transmetre amb paraules. Per exemple, quan algú està molt i molt agraït per alguna cosa que algú altre li ha fet per ell pot deixar anar sense voler una llàgrima. La imatge d’aquella llàgrima ja fa entendre a l’altra persona el grau d’agraïment i la felicitat que sent. En els mitjans de comunicació, una imatge per exemple de la guerra, transmet tota l’angoixa i la desolació de les persones que la pateixen. Tot i així, aquest tòpic pot portar a confusió ja que tot i que les imatges transmeten molt, sovint és necessari acompanyar-les de paraules, parlades o escrites, o d’altres elements com per exemple la música per acabar de copsar el sentit i trencar possibles ambigüitats.


“La violència vista a la televisió o al cinema, genera violència”


La violència pot generar violència quan el telespectador actua com a subjecte passiu i només rep informació sense parar-se ni un moment a reflexionar sobre el que esta mirant. És a dir, quan seiem davant de la televisió, hem de saber que estem mirant i amb quin objectiu ho estem fent. Es pot mirar la televisió per a estar informats, per a divertir-nos, per aprendre, per a passar l’estona, etc.

Els adults han d’ensenyar als infants a saber mirar la televisió i no només a veure un cúmul d’imatges i frases. Les criatures al llarg del seu desenvolupament, amb l’ajuda dels adults i de la seva experiència, han d’anar aprenent a discernir allò que esta bé d’allò que no ho és. De la mateixa manera quan veuen la televisió han de ser conscients del que és verinat i el que no ho és i el que és adient que ells imitin i el que no.

Sessió 7 Pràctica 1

 - Guió del curtmetratge -

Seqüència 1 Interior- Dia- Aula


P.G.- Professora acaba de donar la classe i se’n va.
P.M.(ampli) - Els dos amics estan asseguts als seus pupitres. Parlen del treball.


Seqüència 2 Interior- Dia- Bar


P.M. (ampli) - Els dos amics estan a una taula del bar. El noi bo amb el portàtil i el dolent amb una cervesa. Apareix un tercer noi pel costat esquerra del quadre i passa pel seu costat. Saluda al dolent. El tercer noi seu a la taula de darrera. Comença a parlar amb el dolent, aquest es gira cap a ell.
P.P. Noi bo- Segueix fent el treball.
P.M. Lateral Dorsal (+ angular) - El noi dolent dóna l’esquena a la càmera. Parla amb el tercer noi (riuen). El tercer noi incita al dolent a anar amb ell.
P.P. Noi bo - Mira de reüll al noi dolent. Posa cara de d’enfadat.
P.M. Lateral Dorsal – El noi dolent s’aixeca (queda tallat). Li diu al noi bo que se’n va amb el tercer noi.
P.P. (Picat) Noi bo – Tanca el portàtil.


Seqüència 3 Interior - Dia - Entrada Biblioteca


P.M. (ampli) – El noi bo està davant la porta de la biblioteca. Està esperant m’entres aguanta el la carpeta i el portàtil. Quatre persones passen per davant seu. Mira el rellotge enfadat. Se’n va.









Seminari 16/XII/09

Descripció: Avui al seminari hem començat amb l’actualitat educativa, la qual ens han presentat l’Eva i la Natàlia.
L’Eva ens ha comentat dues notícies, la primera ha estat que a Anglaterra crearien l’assignatura d’informàtica a primària. La segona deia que a València els escolars no podran enganyar als pares amb les notes, ja que els centres docents enviaran sms als pares amb l’expedient de cada nen. Aquesta notícia ha produït un petit debat entre nosaltres. Hem arribat a la conclusió que a València no han inventat la pólvora, ja que aquí fa molt temps que utilitzen mètodes semblants les escoles.
La Natàlia, per la seva part, ha comentat la notícia de que a Barcelona es volen obrir les escoles durant les vacances de febrer, per tal de que els nens i nenes puguin utilitzar tant les zones recreatives com la biblioteca en cas de tenir-ne. Això ve donat per la demanda d’alguns pares que no poden encarregar-se dels seus fills durant aquests dies o no poden pagar-los la setmana blanca.
Per continuar, la Mònica, l’Ailén i la Natàlia ens han explicat les revistes educatives què els tocava exposar.
La Mònica ens ha parlat de la revista “Magisterio”, la qual s’escriu tant en català com en castellà. Ha explicat els diferents apartats: Espanya, Catalunya i Autonomies. Per acabar la seva intervenció hem debatut sobre un article de la revista que tocava el tema de l’exclusió del crucifix a les escoles. Com és natural, un tema d’aquest caràcter aixeca moltes passions i les diferents opinions s’han deixat sentir amb molta força i molt civisme.
L’Ailén ens a comentat la “Revista de ciencias de la educación”. La qual es centra a fer diferents estudis en l’àmbit educatiu. El seu tema a debatre ha sigut l’atenció que rep l’alumnat immigrant no universitari.
Per finalitzar amb les revistes educatives, la Natàlia ens ha explicat molt breument la revista Guix, què ja l’havia fet l’Edu un altre dia. L’article escollit per ella ha sigut la proposta d’avaluar amb cares els exercicis i exàmens dels alumnes.
Com avui és l’últim dia de seminari, si no contem la festeta, la Lluïsa ens ha repartit un qüestionari per tal de dir la nostra sobre el que ens ha semblat la pràctica feta a seminari durant tot el quadrimestre.


Reflexió: Fa tres mesos que vam començar la universitat i ja ens plantem als exàmens de gener. Pel que fa al seminari, crec que ens ha servit per conèixer-nos millor amb els companys i companyes de classe i d’aquesta forma fer més pinya. Però també per què la Lluïsa ens guies per aquest nou repte que és el pla Bolonya. El seminari ens ha servit per a millorar les nostres habilitats comunicatives, tant les preparades com les més improvisades, això ens ha de donar més agilitat mental i poder crear un discurs propi, el qual ens faci ser més crítics amb el que fem o el que fan els altres. Les activitats dutes a terme han anat dirigides a assolir tot això, a més de motivar-nos a seguir treballant de valent per arribar ha ser uns mestres dignes d’aquesta universitat, què ens forma amb tanta dedicació per part del seu equip docent. Per finalitzar, només em queda donar les gràcies als companys i companyes i a tots els professors per fer-me gaudir d’aquesta meitat de curs i espero que la següent encara sigui millor si es que és possible.





29 de des. 2009

Sessió 9. Pràctica 1.



Societat i competència TIC

Sessió 5. Pràctica 1.


Sessió 5 Pràctica 2

Internet canvia la forma de llegir ... i de pensar?

RESUM:

En aquest article podem observar la importància que té Internet actualment a la nostra societat. Cada cop més, la gent passa grans estones connectades ja sigui per llegir diaris, enciclopèdies, blocs; escoltar música, veure pel•lícules o xatejar amb altres persones d’arreu del món. Tot aquest procés ha fet canviar els hàbits de conducta dels lectors. El fet de poder llegir de forma horitzontal ha produït que la gent llegeixi a salts i no acabi de llegir els articles en la seva totalitat, ja que enllacen amb altres pàgines d’interès de forma automàtica.
Han sorgit dues versions d’aquest procés: una què es posiciona en contra encapçalada per Nicholas G. Carr expert en TIC, el qual explica que ha notat com la seva concentració ha disminuït a l’hora d’enfrontar-se a lectures convencionals, per a ell, això es degut a la influència de la lectura practicada davant l’ordinador. En l’altra banda i situant-se a favor trobem Raymond Kurzwell inventor i expert en intel•ligència artificial, què proclama la integració del cos humà amb la tecnologia per tal de fer-nos evolucionar cap a un nou Super Home.

OPINIÓ PERSONAL:


Sota el meu punt de vista, m’apropo més a les teories del senyor Carr, crec que molta gent està fent un gra massa amb les noves tecnologies. Només imaginar-me el que diu el senyor Kurzwell se’m posa la pell de gallina, deixaríem de banda totes les qualitats que ens fan homes per convertir-nos en mig màquines, no em vull imaginar el dia que hi hagués una apagada general, semblaríem tontos, incapaços de raonar i tenir idees per solucionar el caos en el que estaríem immersos... en definitiva, seríem unes titelles.
Crec que és prou alarmant aquesta falta d’atenció a l’hora de llegir, ja que si no codifiquem bé la informació que rebem, no la podrem fer nostra i per tal no tindrem cap tipus d’argument per defensar les nostres idees. No s’ha de prendre a broma aquest fet, ja que segurament hi haurà unes quantes persones interessades a que això passi, les mateixes que dominen el món amb les seves empreses i els seus bancs i que només ens veuen com a nombres, per dir-ho d’una forma suau.
Tampoc vull dir que no s’aprofitin les noves tecnologies, la qual cosa seria una tonteria, ja que ens permeten evolucionar més ràpidament i permet uns usos i uns recursos extraordinaris. Però d’aquí a passar a Blade Runnner em sembla del tot exagerat.


Hipertext

RESUM:

Pel que fa a l’article dels hipertextos, dir que es fa un resum les diferents definicions que s’han fet d’hipertext i les seves funcions:
Primerament fa referència a un model teòric el qual organitza la informació de forma associativa i no només seqüencial.
Segonament parla de universalitzar la cultura escrita.
Tercerament ens explica l’ utilització d’uns programes informàtics els quals serveixen per a crear documents per a ser llegits per la via de les relacions associatives.
Per acabar parla de la literatura hipertextual, què va ser la primera definició i aplicació de l’ hipertext.


OPINIÓ PERSONAL:

El fet de llegir amb hipertextos ens permet abraçar més informació i més ràpidament de la que podríem recollir de forma més tradicional, però també pot ser una forma de perdre informació, ja que mai acabem de llegir una pàgina sencera i ens pot dur a errades o confusions. Per aquest motiu hem de seleccionar bé quan utilitzem aquesta eina de lectura. Llegir un diari digital i enllaçar amb diferents hipertextos pot ser una bona forma de rebre informació d’una notícia, però buscar informació per realitzar un treball pot ser perillós, ja que ens podem deixar informació valuosa i deixar el treball incomplet.

El Modernisme, Domènech i Montaner

Presentació PPt utilitzada pel meu company Cristian i per mi com a suport visual durant l'exposició oral per al treball"Territori".Vam explicar la importància del Modernisme de Domènech i Muntaner.

Uploaded on SlideServe by AlbertGuix78 | Upload your own presentation

Sessió 4. Pràctica 1.

CULTURA LLIURE I PROGRAMARI LLIURE


Per dur a terme aquesta presentació de Power Point primer m'he hagut d'informar molt bé sobre el tema, fent una lectura comprensiva de les diferents pàgines webs a les quals s'hi accedia mitjançant  la Cartellera GITIC.
Després he exposat els aspectes que he considerat clau mitjançant aquesta presentació Ppt. Per fer-ho, he tingut en compte  els següents aspectes: 
  • He utilitzat una plantilla de disseny adequada: sèria però al mateix temps vistosa.
  • He insertat el logo de la Facultat a les diferents diapositives
  • He treballat l'animació de text per facilitar l'adaptació del contingut que es mostra en pantalla al desenvolupament d'un possible discurs oral.
  • La segona diapositiva (després de la principal) està dissenyada en forma de menú distribuidor i permet accedir als diferents apartats, dels quals s'hi pot retornar mitjançant la fletxa de retorn col·locada a la part superior dreta.
  • He bloquejat convenientment l'avenç a la diapositiva seguent mitjançant el ratolí.
  • He experimentat amb els efectes de transició de diapositives. 
Aquest és el resultat:




Uploaded on SlideServe by AlbertGuix78 | Upload your own presentation

SEMINARI 4/XII/09

Descripció: Avui al seminari hem començat amb la presentació per part de l’ Irene de la revista educativa “Perspectiva escolar”. És la mateixa que va fer el Cristian, per això no en faré més referències pel que fa a l’estructura de la revista. L’ Irene va proposar parlar sobre l’escola a l’hospital, però no es va produir cap debat ja que tots estàvem bastant d’acord en que s’ha de tenir fusta per treballar-hi, i què era una bona mesura per als nens i nenes ingressats per tal de poder seguir amb les classes al mateix temps que s’entretenen i no estan avorrits al llit.
Tot seguit la Sara ens ha parlat d’una altra revista educativa: “Infancia i aprendizaje”. Aquesta està escrita en castellà i anglès (resums dels articles). És molt científica i això dificulta la seva lectura. La Sara ha exposat dos temes per parlar, el primer és sobre els nens que no accepten a classe i els hi fan probes de conducta, i el segon tracta sobre el canvi que es viu a les cases pel fet que abans les dones es feien càrrec dels fills i ara no tant.
Per acabar hem fet una posada en comú de la jornada de pràctiques amb l’alumne de tercer. El Cristian i jo vam anar amb el Dani Badia, el qual ens va fer de guia pel col•legi Infant Jesús. Ens va agradar d’allò més i ens va servir per motivar-nos més i tenir ganes de tenir ja el títol.

Reflexió: Sobre el tema de les mares que abans s’ocupaven més dels fills, em sembla que és una cosa lògica, ja que avui dia les dones estan integrades al mercat laboral i els horaris que hi ha no permeten una bona conciliació amb la vida familiar. Això produeix que alguns nens creixin sense cap adult al seu costat llevat dels mestres, i que els pares no facin la seva funció primordial què és la d’educar en valors als seus fills. Evidentment no es pot generalitzar, però tampoc no podem ignorar la realitat existent. Podem parlar de la generació de “nens de la clau”, els quals arriben a casa després de l’escola i es troben sols amb l’únic model què coneixen, la televisió. El problema no té una fàcil solució, ja que intervenen molts factors de pes. És una qüestió què hauria d’abordar el govern ja que afecta a tota la societat, estem a Europa, però encara no ho sembla en alguns aspectes tan fonamentals com és la conciliació de vida laboral i familiar. Solucionar aquest problema ajudaria a resoldre’n d’altres com el dels “nens de la clau”.


SEMINARI 9/XII/09

Descripció: Avui hem començat fent la posada en comú del llibre “Elogi de la feblesa” de l’Alexandre Jolien, on cada un de nosaltres ha llegit el paràgraf més adient per relacionar-lo amb ell mateix.
Després de comentar el llibre, hem fet una breu lectura sobre “la lectura en veu alta”, on se’ns proposava alguns recursos útils per tal d’agafar més confiança en aquest aspecte.
Tot seguit l’Anna ens ha apropat l’actualitat educativa de la setmana passada, on es tractaven temes com què els alumnes de primària no tindran portàtils aquest any; alguns col•legis han decidit lliurar-se del menjar escombraria, suprimint la bollaria per tal d’evitar l’alt grau d’obesitat existent actualment. La notícia què ha triat per debatre és sobre un joc mortal què han dut a terme uns nois a França. El qual està bastant estès arreu del país. L’Anna es preguntava com podia reaccionar l’escola en un cas així. Tots hem arribat a la conclusió que més que l’escola, són els pares qui han de reaccionar tallant aquest tipus de “jocs”, ja que al cap i a la fi, ells són els responsables dels seus fills.
L’Ailén també ha tractat l’actualitat educativa, i ens ha fet referència a la notícia del projecte de llei per reformar la F.P., per reduir l’abandó escolar després de la ESO. Els companys no s’han mostrar gaire contents, ja que pensen que no seria just per la resta de nois què fan batxillerat. El Macià però, creu que no seria tan dolent, ja que d’aquesta manera la gent què volgués podria seguir amb els estudis i no es quedarien “tirats”en l’entramat educatiu què tenim.
A continuació, la Maria Pérez ens ha ensenyat la revista educativa “Barcelona educació”, es tracta d’una revista digital escrita en català. Ens ha explicat els diferents apartats d’aquesta, i finalment hem debatut sobre un article, el qual es feia ressò dels treballs en grup fins a segon de batxillerat. Ens ha semblat positiu, ja que ara amb el Pla Bolonya, a la universitat, ens fan treballar molt en grup, d’aquesta manera estaran més preparats per treballar d’aquesta forma.
Tot seguit, la Maria Garcia també ha parlat d’una revista educativa, Cuadernos de pedagogia, després d’estructurar-la, hem debatut sobre els llibres escolars a Galícia, abans eren de lloguer i ara el PP dóna beques per a les rentes inferiors a 9 mil euros. La qual cosa no ens ha agradat a ningú.
Finalment, hem posat en comú la jornada de pràctiques del dimecres al centre educatiu,i la del dijous a la visita a una escola, però no hem tingut gaire temps i ho hem fet una mica per sobre.

Reflexió: La lectura del llibre d’Alexandre Jolien m’ha produït una sensació estranya, per començar no sabia que em trobaria ni quin interès tindria en mi un llibre escrit per una persona amb una discapacitat com la seva, però a mesura que anava avencant la lectura tots els meus prejudicis s’han anat esvaint per donar pas a un sentiment de solidaritat i a una identificació en tot un seguit de situacions molt terrenals. Llegir el llibre també m’ha permès reforçar la idea de que, els murs que aixeca la societat per apartar als que no són “normals” és del més inapropiat. Som una societat què es creu tan evolucionada i superior a les altres que arracona a tots aquells que no segueixen el model a seguir. Això crea desigualtats i situacions desagradables en aquestes PERSONES “diferents”, les quals, com ens demostra l’Alexandre, no ho son tant. Ell mateix desmunta aquestes idees amb el seu exemple d’auto superació.
Fa uns anys vaig estar fent un documental a una escola inclusiva de Mataró i va ser una experiència increïble per mi, no havia tingut un contacte tan directe amb nois i noies amb discapacitats, això em va permetre adonar que les idees preconcebudes que tenia no servien per res, ja que aquells nois em van donar més del que jo mai m’hagués pogut imaginar, tots els dies de rodatge eren una aventura nova i als que hi treballàvem ens produïa una sensació de plenitud que no havíem tingut mai.

Aprofundiment: Alexandre Jollien (1975), va néixer a Valais (Suïssa). Actualment estudia filosofia a la Universitat de Friburg. Ha estat guardonat per l'Acadèmia francesa amb el Premio Mottart d'ajuda a la creació literària i el Premio Motyon de literatura i filosofia. Elogi de la debilitat va ser la seva primera obra i ha estat tot un èxit en el nostre país.
Alexandre Jollien és un jove amb paràlisi cerebral, els pares del qual van creure que el seu futur passava per un internat d'educació especial. Allí li van obligar a mantenir recloses les seves grans possibilitats i a viure en un món allunyat d'aquesta realitat que ara palpa a cada segon. Dels seus primers anys com a estudiant intern recorda amb nitidesa les monòtones teràpies que en la seva opinió només procuraven. Llavors la seva rutina diària la decidien altres i cap dels seus actes requeria una motivació o decisió prèvia però ell mai va tenir una «sensació de ruptura» a l'entrar en l' internat.
Arribada a l'adolescència, després de molts «passejos a l'exterior», fora de les quatre parets de l' internat, i de sentir-se una bestiola rara entre l'altra gent, Alexandre va sentir la necessitat de prendre les regnes de la seva vida i escrutar quant li envoltava. Es va matricular en una escola normal i no va deixar de rebre estímuls. Va aprendre a deixar-se impressionar i a prendre's la vida com una aventura, sense venir-se a baix ni un minut. En aquesta nova etapa els llibres es van convertir en fidels animals de companyia. Va llegir molt «per a entendre millor un poc tot». Es va lliurar a la filosofia, «a Sòcrates, Nietzche i Pascal sobretot. Ells m'han aportat tant com els amics que he anat fent amb els anys». Alguns d'aquests també són disminuïts psíquics com ell però Alexandre prefereix «veure'ls poc per a afavorir la integració. Encara queda molt per fer. La majoria de la gent segueix veient-nos diferents», assevera. Però aquest jove suís s'ha proposat eradicar aquest pensament majoritari i demostrar mitjançant el seu exemple que «cada persona és única. Amb les seves més i les seves menys però irrepetible. A ningú se li pot prejutjar per culpa d'una disminució i negar les seves múltiples capacitats». Com mostra, Alexandre estén un exemplar del seu Elogi de la debilitat (RBA), un enlluernador diàleg que l'autor manté amb Sòcrates, «l'educador ideal que confiava en els altres».

COED 18/XII/09

Descripció: Avui és l’última classe de COED i ha servit per que la gent que no havia fet les diferents feines de l’assignatura les poguessin realitzar. Per un dia hem perdut el costum de començar amb les recitacions. Ja que la Norma Augusto i l’Ariadna han fet l’exposició de territori. Ens han parlat de les danses tradicionals catalanes. S’ha de dir que ho han fet molt bé, ho han explicat d’una manera molt entenedora i el suport que han utilitzat (Power Point) els ha ajudat molt en la seva explicació. La veritat que ha sigut la millor exposició que he vist. Tot seguit hem passat a les recitacions que faltaven i després al “Qui ets tu?”.
També ha tocat debat, el qual anava sobre “La religió a les escoles”.
Per acabar, la Lluïsa ha volgut finalitzar l’assignatura com l’havia començat, es a dir, llegint un poema.

Reflexió: Avui hem fet l’última classe de COED, i voldria expressar la meva satisfacció per haver treballat d’allò més per tal de millorar les meves habilitats comunicadores. Crec que l’objectiu l’hem assolit prou bé i que tots hem après a perdre una mica els nervis a l’hora de parlar en públic, ordenar les idees i fer unes bones presentacions orals. És del tot segur que encara ens queda molt camí a recórrer, i per tal, millorar molt més, però no dubto ni un instant a que d’aquí a quatre anys serem uns experts oradors, gràcies a les classes rebudes i l’ajut dels mestres què ens donen el seu suport i consell.

COED 11/XII/09

Descripció: Avui hem tornat a començar amb les recitacions dels poemes i les rondalles catalanes.
Tot seguit hem passat al debat, el tema del qual era “El canvi de les vacances escolars”. Aquest canvi consisteix en avançar una setmana el començament del curs escolar al setembre i donar una setmana de vacances al febrer, la denominada “setmana blanca”, per tal seguir les directrius europees, ja que Espanya és dels pocs països europeus que les vacances d’estiu duren tres mesos.


Reflexió: Trobo que el fet d’escurçar les vacances d’estiu és una molt bona idea, el fet que els nens i nenes estiguin tres mesos de vacances em sembla excessiu, i sota el meu punt de vista crec que és antiproductiu. Puc dir que la meva experiència com alumne així ho confirma, quan arribava de les vacances d’estiu no me’n recordava de res del curs passat, però no només jo, sinó la majoria de companys i companyes de classe. Això produïa un retard en el començament del nou curs, ja que havíem de refrescar primer el curs passat.
Per una altra banda, Espanya està a la cua d’Europa pel que fa a educació. Una de les diferències més clares amb els altres països és aquest model de vacances d’estiu. Potser seria bona idea fixar-nos en els nostres veïns per tal de començar a remuntar posicions, ja que sembla que per nosaltres mateixos no ens en sortim. Aquest nou model permetrà que els infants puguin rendir més a l’escola, i no vagin tan atrafegats a mitjans de curs. L’únic problema què podria haver-hi seria amb els pares, ja que la jornada laboral a Espanya no s’ajusta a la realitat, i no es pot conciliar amb la vida familiar. Per aquest motiu algunes associacions de pares han demanat que les escoles romanguin obertes aquesta setmana per tal d’oferir activitats als nens.


Sessió 4. Pràctica 2.

He creat una diapositiva titulada "La Terra, el planeta blau" com a recurs creatiu utilitzant el programa PowerPoint. Es mostren diversos objectes animats (lletra, imatge) que he fet utilitzant l'opció de menú "Personalitzar animació". A més, he fet que alguns elements apareguin i desapareguin amb més o menys rapidesa fent ús de l'escala de temps. També he inclòs 'àudio com a aspecte de l'animació dels objectes. M'he obert un compte a slideserve.com i l'he publicat a internet. L'enllaç es mostra a continuació:

http://www.slideserve.com/presentation/10061


COED 4/XII/09 Recitació, Lletra a Dolors

A la classe de Comunicació oral, escrita i digital he recitat el poema titual "Lletra a Dolors" de Miquel Martí i Pol. M'he obert un compte al youtube i he penjat el video. A continuació mostro l'enllaç per poder-ho veure:

http://www.youtube.com/watch?v=XNyNcvF3MT0

28 de des. 2009

COED 4/XII/09

Descripció: Avui com és de costum en els últims dies hem començat amb les recitacions.
Després hem passat als debats, el primer tractava sobre la proposta d’allargar el l’ensenyament obligatori fins als 18 anys. El segon debat consistia en la informatització de les aules.

Reflexió: Avui a arribat el gran dia, m’ha tocat recitar i la veritat és que he necessitat dos cops per fer-ho, ja que la primera vegada què he sortit els nervis s’han apoderat de mi i no podia recordar res del poema del Miquel Martí i Pol que duia après. Això ha fet que a la meitat de la recitació parés de fer-ho. Tot s’ha de dir que la segona vegada ho he fet molt més bé i així m’ho ha dit la Lluïsa. He pogut controlar els nervis una mica més, i això m’ha permès acabar el poema d’una tirada.
El fet de fer aquesta recitació m’ha permès donar-me compte que encara tinc molt per aprendre i que hauré d’esforçar-me molt per aconseguir vèncer els nervis. Per sort estic a primer de magisteri i no a les oposicions de mestre. Amb constància i molt d’esforç crec que tots ho podrem tirar endavant.

Aprofundiment: Com que he recitat la poesia “Lletra a Dolors” de Miquel Martí i Pol, escriuré una mica sobre ell.
Miquel Martí i Pol (Roda de Ter, Osona, 1929-2003). És un dels poetes en llengua catalana més populars i llegits. També escriu prosa i fa traduccions.
Als catorze anys comença a treballar al despatx d'una fàbrica tèxtil fins que ha de plegar el 1973 a causa d'una esclerosi múltiple. La seva poesia, d'arrel autobiogràfica, transcendeix la realitat de l'àmbit de la seva malaltia i del temps històric concret, i crea un paisatge interioritzat, que transmet serenitat. En són un exemple els poemaris: Vint-i-set poemes en tres temps (1972), La pell del violí (1974), Cinc esgrafiats a la mateixa paret (1975), Llibre dels sis sentits (1974), i Quadern de vacances (1976). El reconeixement públic li arriba amb la publicació a Llibres del Mall de tres volums de l'Obra poètica: L'arrel i l'escorça (1975), El llarg viatge (1976) i Amb vidres a la sang (1977) i, sobretot, també, amb Estimada Marta (1978). Intèrprets com Celdoni Fonoll, Lluís Llach, Maria Cinta o Maria del Mar Bonet han musicat els seus poemes. Ha estat traduït a més de 15 llengües diferents.
La seva trajectòria ha estat llargament guardonada i reconeguda, entre d'altres, amb el Premi Ciutat de Barcelona (tant de traducció com de poesia), la Creu de Sant Jordi (1983), el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes (1991), el Premi Nacional de Literatura (1998) i la Medalla d'Or de la Generalitat de Catalunya (1999).
Va ser membre de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana.

COED 23/XI/09

Descripció: Avui han començat les exposicions per parelles de territori, aquesta activitat engloba les dues assignatures del mòdul. Per un costat hem de saber fer una bona exposició oral, i per l’altra ens hem d’ajudar d’un suport tècnic com un Power Point o un vídeo per tal de fer-ho més dinàmic i ajudi a l’entesa de l’exposició.
Les quatre parelles que han fet l’exposició ho han fet molt bé en termes generals. Els grups han sigut els següents: el Macià i la Laura Sánchez què han parlat de l’illa de Menorca; el Marc Pérez i l’Edu Santos què han explicat el Baix Llobregat; l’Ailén Marino i la Laura Millán què han tractat les festes de maig de Badalona i l’Anna Llongueras i l’Anna Español què han exposat sobre Sant Andreu de Palomar.
La resta de companys havíem d’estar atents a la seva exposició, ja que els hem d’avaluar com fem en les recitacions i els debats.

Reflexió: Em sembla una bona idea aquesta activitat, podem ajuntar els coneixements que hem assolit en les dues assignatures d’una forma pràctica i dinàmica, sense donar-nos compte anem adquirint les competències del mòdul i això és una bona notícia. Al principi de curs no crec que gaires companys poguessin fer-ho i menys jo, què era un negat amb els ordenadors, però ara em sembla que podré fer una bona feina.

COED 27/XI/09

Descripció: Avui hem començat la classe amb les recitacions dels poemes i/o rondalles com ve sent habitual.
Després ha sigut el torn dels debats. El primer grup a parlat sobre l’escola tradicional i la contemporània. Han exposat els seus arguments i contra arguments per tal de defensar les seves postures. Els primers han parlat de disciplina i tradició com valors fonamentals per assolir el continguts exposats a classe, per contra el segon grup a parlat de diàleg i noves estratègies més progressistes per tal de formar persones i no “lloros” què repeteixen els apunts sense comprendre’ls.
El segon debat l’hem protagonitzat el meu grup, format per la Sara Olmo, el Cristian Cubillo, la Mònica Gutiérrez, la Mònica De Haro i jo mateix. Nosaltres defensàvem l’autoritat del mestre mitjançant el càstig formatiu. En contraposició teníem el grup de la Maria Pérez, la Sara Garcia, la Paula Antonell, l’Ailén Marino i la Laura Millan. Elles defensaven l’autoritat del mestre a partir del diàleg i la comprensió mútua entre mestre i alumne.

Reflexió: Vull comentar una cosa relacionada amb el nostre debat, però crec que els ha passat i passarà als altres grups. Al ser una nota compartida, el debat resultant és una mica fals, ja que els dos grups es posen d’acord en tot el que diran i això resta frescor i dinamisme al mateix debat. Per tant, l’espectador té la sensació de veure un partit de tenis de veterans què es passen la pilota amb massa “fair-play” per tal de no deixar en evidència al contrari. Per aquest motiu pot resultar una mica avorrit i mancat de ritme per aquesta excessiva pauta, i un no acaba de creure’s el que està escoltant.

27 de des. 2009

Sessió 6: Educació mediàtica






PRÀCTICA 1. Anàlisi d’un anunci.
 
Dóna corda al català - Campanya de sensibilització: 2006

L’anunci que he triat per analitzar forma part de la Campanya de sensibilització de l’any 2006 per promoure i potenciar l’ús de la llengua catalana de forma general a la nostra societat. El títol de l’anunci és “Dóna corda al català”.


 
1. Història que transmet

A l’anunci apareix una boca saltadora (la Queta) a diferents llocs: a la platja, al cinema, a la universitat, a una festa amb amics i a un aparcament de cotxes. Al llarg de l’anunci a part de la boca apareixen nois i noies duent a terme activitats pròpies del jovent relacionades amb activitats d’oci però també culturals. Se suposa que a tots els llocs on apareix la Queta se’n fa ús del català.

A la imatge de la platja apareix la Queta mirant amb uns binocles. També es veu la imatge d’uns nois que treballen a la creu roja pujats dalt d’una torreta vigilant. S’entén que entre ells fan ús de la llengua pròpia per comunicar-se. Després apareix una parella al cinema mirant una pel•lícula de por. Al costat seu hi és la Queta que s’ha tirat totes les crispetes per sobre d’un ensurt. Ens fa pensar que la pel•lícula que estan mirant també és en català. A continuació es veu la imatge d’uns estudiants a la universitat fent un examen mentre la professora mira amb cara d’estranyesa per que ha sentit un soroll: la Queta fent l’examen , també escrit en català. Tot seguit apareixen uns joves a una festa, escoltant música , parlant i passant-s’ho be. La Queta surt ballant a sobre del disc la qual cosa també fa pensar que la música que escolten i ballen és en català. Per últim, es veu un aparcament de cotxes a la nit.


2. Anàlisi dels aspectes formals

 
Tal i com hem dit abans apareixen diferents tipus de decorats: platja, el cinema, la universitat, una festa dins una casa i un aparcament de cotxes.

La primera localització és la platja. L’espot comença amb uns ulls (els de la boca) mirant amb els binocles. Després canvia la perspectiva i es veu el que pot veure la Queta des dels seus binocles: una persona banyant-se al mar. La càmera enfoca des d’un angle contrapicat i des del darrere als joves que són a dalt de la torreta de la platja. És de dia i llueix el sol.

La segona localització és el del cinema. Es veu tot fosc i un punt de llum corresponent al projector de la pel•lícula. Al costat de la llum es pot veure la cara d’un home des de la sala de projeccions. Canvia la perspectiva i és veu el pati de butaques fosc però il•luminat per la llum que surt de la pantalla. Esta ple i en un pla més curt es veu una parella mirant la pel•lícula amb cara d’intriga. La noia agafa a la seva parella espantada. Torna a canviar la imatge de càmera i es veu a la Queta, asseguda al costat que salta i li cauen les crispetes. La noia riu.

La tercera localització és una aula universitària. La càmera fa un pla general on es veuen joves fent un examen i una mestra davant de la pissarra. En un pla detall es veu a la Queta a sobre d’una taula i a sobre d’un examen amb el bolígraf preparat per començar.

La quarta localització és una casa on nois i noies celebren una festa. Hi ha diferents canvis de plànol ràpids i en un pla detall on la Queta balla sobre el disc que està punxant el disc-jockey.

L'última localització és un pàrquing. Es veuen tres cotxes des d’un pla general. Els dos del costats son grisos i la vista se’n va cap al del mig que és de color grana i es mou ja que hi deu haver-hi algú a dins.

Al final de l'anunci surt l’eslògan de la campanya “Dona corda al català” i el lema de l’anunci “El català va amb tu” amb la Queta a sota. Per acabar surt la G de l insígnia del Govern de Catalunya i l’escut.

El ritme de l’anunci és ràpid i dinàmic i ve donat no només pels canvis ràpids de plans sinó també per la música i la lletra. La música és alegre. La lletra que transmet el missatge central i la Queta, actuen com a fil conductor de l’anunci.
3. Anàlisi dels personatges i models que ens transmeten

Els personatges de l’anunci són dos: els jovent i la Queta. El joves que apareixen a l’espot transmeten un model de joves d’ara, actius, engrescadors, implicats, preocupats pel seu futur i amb ganes de divertir-se. Són joves arrelats al seu territori que utilitzen orgullosos la seva llengua, el català, en les situacions habituals de la seva vida quotidiana. Es pretén vincular els joves amb la llengua catalana i incrementar la seva percepció del català com una llengua que serveix per a les activitats d’oci


La Queta és la imatge de la campanya, una boca saltadora, que se li ha de donar corda per a que no s’aturi. Serveix com a símbol que representa la nostra llengua. La Queta és la llengua catalana del la qual em de fer-ne ús per a que mai deixi d’existir. Aquesta és una tasca que hem de fer entre tots: “donar corda al català”.
4. Anàlisi del discurs verbal

El text de l’anunci forma part de la cançó i és el següent:

“Allà on vas i en tot el que fas quan vas de marxa quan vols connectar. Pots parlar en català. Parlo sense vergonya. Parlo. Parlo amb llibertat. I per començar que parlo? Parlo català. Pots parlar en català. Pots parlar en català. Pots parlar en català. El català va amb tu!”

L’ eslògan apareix al final de l’anunci “Dóna corda al català” i transmet la idea que tots hem de donar corda a la llengua, és a dir, fer-la funcionar, si no volem que s'aturi i vagi disminuint el nombre de parlants.

El lema de l’anunci és “El català va amb tu!” . L’objectiu d’aquest lema és fomentar els usos interpersonals i informals de la llengua catalana del jovent. A l’anunci apareixen altres lemes com "Parlo sense vergonya", "Parlo amb llibertat" i "Parlo en català".
5. Valoració personal de l'anunci

 
Des del meu punt de vista aquest és un anunci eficaç que atrau l’atenció de l’espectador per la música i pel personatge principal, la boca saltarina. La Queta dóna un punt divertit i d’humor a l’anunci, fent-lo més amè. La música engrescadora i els canvis ràpids de decorats i de plans donen ritme i fan que els espectadors s’interessin per saber de que tracta l’anunci. A més, el fet que l’anunci estigui protagonitzat per joves i apareguin espais on acostumen a interactuar fa que els joves espectadors s’identifiquin amb la seves conductes. Per últim, el lema és fàcil de recordar ja que apareix com a apart de la cançó.

Bibliografia
http://www20.gencat.cat/portal/site/Llengcat/menuitem
http://www.peremarques.net/pubmulti.htm








COED 13/XI/09

Descripció: Avui han començat les recitacions dels poemes i/o rondalles. Els companys què han sortit ho han fet realment molt bé. La Lluïsa ens ha donat un full per avaluar als què recitaven, d’aquesta manera comencem a aprendre a avaluar i ser crítics amb la feina dels demés.
Després es va fer el primer debat, el tema del qual era “L’escola privada”.


Reflexió: Crec que el debat què han realitzat els companys ha passat una mica de puntetes pels temes d’interès, i no han aprofundit prou en aspectes importants, com el fet de no parlar de l’escola concertada.
La qüestió clau no és escola privada sí o no, sinó que ha d’haver-hi una major qualitat tant a la privada, a la concertada com a la pública. Això passa per una inversió més alta en educació tant per part de l’estat com de les empreses privades, ja que al cap i a la fi, són els més interessats en la nostra qualitat educativa. A més formació, més rendiment i qualificació laboral.

COED 2/XI/09

Descripció: Avui a la classe de COED hem fet l’exposició de la descripció “Qui ets tu?”, tots hem portat unes fotos què hem penjat per les parets i la pissarra de la classe. L’exposició havia de durar dos minuts exactes, per aquest motiu la Lluïsa ens a triat a mi i al Cristian per controlar el temps. Hi ha hagut descripcions de tot tipus, més o menys originals, però en general han sigut prou bones.

Reflexió: El fet de fer les exposicions ens fa agafar més confiança a l’hora de parlar davant de la gent. Em sembla molt bona idea fer-ne moltes a classe, ja que d’aquesta manera practiquem l’expressió oral i d’aquí a quatre anys no tindrem cap problema en fer-ne i la nostra habilitat lingüística haurà millorat molt.

COED 30/X/09

Descripció: Avui al començar, el David Cortés ha recitat un poema que parlava dels mestres i de la seva importància.
Després hem donat a la Lluïsa el treball de “Com parlar bé en públic”, el qual puntua com a treball entregat, i no pel seu contingut.
Tot seguit hem decidit els grups i els temes dels debats. Nosaltres hem decidit fer “L’autoritat a l’aula”. El posicionament a favor o en contra ho farem per sorteig.
Per continuar amb la classe, la Lluïsa ens ha repartit un article de l’Albert Om què tractava de les llegendes urbanes. Explica la història d’una parella què van anar a dinar al Bulli, el famós restaurant del Ferran Adrià, i que a l’hora de demanar el vi no van veure el preu i van demanar dues ampolles molt cares. El Ferran Adrià els va felicitar per l’elecció i els va convidar al dinar. Quan va tocar pagar el vi no s’ho podien creure, el preu era prohibitiu, i van haver de pagar amb totes les targetes que duien. S’ha de dir que el mateix Ferran Adrià va desmentir aquest fet en una entrevista.
Després de les llegendes urbanes la Lluïsa ens va repartir un text d’en Jesús Tusón què feia referència a la diversitat lingüística que hi ha al món i la seva importància.


Reflexió: La realització del treball de “Com parlar bé en públic”, crec que ha de ser-nos de gran utilitat, ja que com a futurs mestres si una cosa hem de fer bé és precisament aquesta. Tenir un bon domini del llenguatge oral és una qüestió fonamental, ja que el que farem nosaltres és parlar, explicar-nos... si no sabem transmetre uns bons missatges no podrem ser uns bons mestres, ja que no podrem assolir els nostres objectius.

COED 17/X/09

Descripció: Avui a la classe de COED hem començat agafant apunts sobre l’expressió oral i escrita. Després la Lluïsa ha parlat dels resultats de la prova de català, els quals han sigut bastant dolents. Per millorar el nostre nivell ens podem apuntar a uns cursos que ofereix la universitat o bé anar a l’aula d’auto aprenentatge amb l’ajuda d’una professora. Al final de la classe ens hem posat en grups de 5 i hem respost a unes preguntes sobre rondalles i llegendes, i hem fet la posada en comú.

Reflexió: Avui hem pogut constatar que anem una mica malament amb el català, tot i treure un 4 he tret una de les millors notes i això dóna que pensar una mica del nivell dels companys què surten de l’escola... Jo ja tenia clar que hauria d’apuntar-me en algun curs per refrescar i millorar el meu nivell de català, no el parlat, però si l’escrit, ja que sóc catalanoparlant. El més segur és que m’apunti a l’aula d’auto aprenentatge, ja que em puc fer els meus propis horaris i d’aquesta manera aniré més tranquil.


Aprofundiment: Aquí us deixo un enllaç amb rondalles i llegendes de Jacint Verdaguer.

SEMINARI 2/XII/09

Descripció: Avui l’Eduard ens ha apropat l’actualitat educativa, primer ha explicat que a Menorca és el lloc on falten més hores de català a l’educació primària, però que després les recuperen a la secundària. Després ens ha parlat de la reforma del calendari escolar. La reducció de les vacances escolars a l’estiu, per tal d’avançar la incorporació dels nens a les aules una setmana abans, i la supressió de la jornada intensiva al juny. Degut a això, al febrer o març es farà una setmana de vacances.
Tot seguit, la Laura ens ha mostrat la revista educativa Escola Catalana què ja ens havia presentat la Paula uns dies enrere. Uns dels diferents apartats són:Camins per reeixir, on tracta problemes educatius i socials, per tal de no classificar els alumnes per estatus socials; sense pels a la llengua, sempre tracta temes lingüístics. La revista també parla de les escoles en xarxa i els seus beneficis. Després de tot això, hem parlat de la jornada de pràctiques amb l’alumne de tercer. Per acabar, la Lluïsa ens ha repartit unes petites cartolines de colors, on hem d’escriure una frase positiva a cadascun dels companys i companyes del seminari, per tal de fer una posada en comú el dia de la festeta.


Reflexió: El tema de la reforma del calendari escolar em sembla bastant adequat, ja que em semblen una mica llargues les vacances d’estiu. El que passa és que potser s’hauria d’haver tingut més en compte als mestres en tot això, els quals són els que tenen una millor visió del tema, per el seu contacte diari amb els nens. El que passa és que en aquest país sempre ha passat el mateix, es fan les reformes sense pensar en els inconvenients. Però també és veritat que no és fàcil posar-se d’acord en qualsevol tema, ja que ningú vol cedir amb les seves pretensions, i d’aquesta manera tampoc anem enlloc.

SEMINARI 25/XI/09

Descripció: Hem començat amb l’actualitat educativa, la Maria Pérez i la Paula ho han fet plegades. Primer la Maria a fet referència a la segregació escolar a Catalunya, donat pel dèficit en els pressupostos en serveis socials, ja se sap d’on es retalla en època de crisis. La Paula, per la seva part, ha introduït el tema dels portàtils als instituts catalans. Tema què ja hem tractat bastant a classe. Per acabar hem fet una valoració general de la setmana de pràctiques. Tots els companys l’han valorat molt positivament. Jo m’he queixat del comportament d’alguns companys el dia de la conferència de la web 2.0.

Reflexió: La setmana de pràctiques m’ha donat un impuls més en el meu desig de ser mestre. Sobretot el dia què vam anar amb l’alumne de tercer. El Cristian i jo vam poder gaudir del contacte més proper amb els nens i nenes de l’escola Infant Jesús, i d’aquesta manera ens vam poder sentir una mica més a prop de la nostra meta. Està clar que no pot haver-hi una professió més bonica i motivadora que aquesta.

SEMINARI 13/XI/09

Descripció: Avui al seminari hem començat fent una posada en comú del llibre “Caçadors d’estels” de Khaled Hosseini. Després hem fet un redacció sobre el llibre a partir de cinc apartats què ens ha dit la Lluïsa. La meva és la següent: descripció d’un personatge secundari.
El Rahim Khan és el millor amic del Baba, el pare de l’Amir. Ell és un personatge clau en el transcurs del llibre com descriuré tot seguit.
Per començar, ell dóna molt de suport moral a l’Amir quan és un nen, està al seu costat, l’escolta. Això fa que el nen agafi confiança en si mateix quan el seu pare és més distant. L’anima a seguir escrivint tot donant-li consell i regalant-li un quadern què el nen guarda com si fos un tresor. L’Amir el té molt pressent, inclús en algun moment desitja que sigui el seu pare.
Tot això fa que esdevingui un personatge clau, ja que és el responsable que l’Amir pugui guarir tots els seus pecats de joventut. Fer que s’hagi d’ocupar del fill del Hassan és l’acció sanadora. L’Amir al final es consciència d’això i passa per tot tipus de situacions expiatòries fins alliberar-se dels seus records més foscos.
Tot seguit, l’Eva ens ha explicat la revista educativa OGE (Organización y gestión educativa). L’article que ha escollit per comentar al seminari ha sigut: el disseny i desenvolupament del currículum escolar. Hem parlat de la possibilitat de que alguns centres educatius potser no tenen uns currículums adequats per assolir unes competències.
Per acabar, la Sara ha resumit l’actualitat educativa de la setmana passada, la notícia què ha triat per exposar-nos ha sigut la de la creació d’un nou màster en educació secundària.


Reflexió: La lectura del llibre m’ha produït un gran plaer com feia temps què no gaudia. Sense dubte, és un llibre què recomanaré a tothom. Et transporta a l’Afganistan abans de l’ocupació soviètica fins al temps actual, donant una visió del país què desconeixia per complet. Ajuda a entendre l’actual situació què viu aquest país i ens dóna l’oportunitat de conèixer-lo més profundament. Aquest llibre té un bon rerefons, ens ve a dir que a tot arreu existeix el mateix tipus de persones, bones i dolentes, sense que tingui importància el seu origen.

Aprofundiment: Voldria recomanar-vos una pel•lícula què està basada en fets reals, la qual parla del problema existent actualment a l’Afganistan. És diu “La guerra de Charlie Wilson”, està dirigida pel Mike Nichols i la interpreten el Tom Hanks, la Julia Roberts i el gran Philip Seymour Hoffman. És una d’aquelles pel•lícules què no deixa indiferent.

SEMINARI 11/XI/09

Descripció: Avui al seminari hem començat triant les escoles on anirem de pràctiques. El dimarts aniré amb el Cristian a l’escola Infant Jesús, on anirem acompanyats per un alumne de tercer. El dijous aniré al CEIPM Arc Iris amb un grup de companys d’altres seminaris. Tot seguit hem continuat amb l’actualitat educativa, la Mònica ha exposat el tema de l’escolarització fins als 18 anys, com a Europa. Tots hem estat d’acord en allargar l’escolarització per tal de donar una millor formació als joves, ja que actualment estem a la cua dels països europeus. Després la Paula ha continuat la sessió amb la revista educativa “Escola catalana”. És monogràfica, a partir d’un tema exposat a la portada s’estructura tota la revista.

Reflexió: Com ja he explicat abans, el fet d’allargar l’escolarització dos anys més em sembla una gran idea. La formació és la base per la qual un país es pot dinamitzar econòmicament, i en aquest cas, l’estat espanyol és dels últims països europeus pel que fa a educació. Això es reflexa en la seva economia i el seu baix pes internacional. Potenciar aquest aspecte pot ser una bona mesura per pal•liar aquest dèficit actual i així remuntar posicions.