28 de des. 2009

COED 4/XII/09

Descripció: Avui com és de costum en els últims dies hem començat amb les recitacions.
Després hem passat als debats, el primer tractava sobre la proposta d’allargar el l’ensenyament obligatori fins als 18 anys. El segon debat consistia en la informatització de les aules.

Reflexió: Avui a arribat el gran dia, m’ha tocat recitar i la veritat és que he necessitat dos cops per fer-ho, ja que la primera vegada què he sortit els nervis s’han apoderat de mi i no podia recordar res del poema del Miquel Martí i Pol que duia après. Això ha fet que a la meitat de la recitació parés de fer-ho. Tot s’ha de dir que la segona vegada ho he fet molt més bé i així m’ho ha dit la Lluïsa. He pogut controlar els nervis una mica més, i això m’ha permès acabar el poema d’una tirada.
El fet de fer aquesta recitació m’ha permès donar-me compte que encara tinc molt per aprendre i que hauré d’esforçar-me molt per aconseguir vèncer els nervis. Per sort estic a primer de magisteri i no a les oposicions de mestre. Amb constància i molt d’esforç crec que tots ho podrem tirar endavant.

Aprofundiment: Com que he recitat la poesia “Lletra a Dolors” de Miquel Martí i Pol, escriuré una mica sobre ell.
Miquel Martí i Pol (Roda de Ter, Osona, 1929-2003). És un dels poetes en llengua catalana més populars i llegits. També escriu prosa i fa traduccions.
Als catorze anys comença a treballar al despatx d'una fàbrica tèxtil fins que ha de plegar el 1973 a causa d'una esclerosi múltiple. La seva poesia, d'arrel autobiogràfica, transcendeix la realitat de l'àmbit de la seva malaltia i del temps històric concret, i crea un paisatge interioritzat, que transmet serenitat. En són un exemple els poemaris: Vint-i-set poemes en tres temps (1972), La pell del violí (1974), Cinc esgrafiats a la mateixa paret (1975), Llibre dels sis sentits (1974), i Quadern de vacances (1976). El reconeixement públic li arriba amb la publicació a Llibres del Mall de tres volums de l'Obra poètica: L'arrel i l'escorça (1975), El llarg viatge (1976) i Amb vidres a la sang (1977) i, sobretot, també, amb Estimada Marta (1978). Intèrprets com Celdoni Fonoll, Lluís Llach, Maria Cinta o Maria del Mar Bonet han musicat els seus poemes. Ha estat traduït a més de 15 llengües diferents.
La seva trajectòria ha estat llargament guardonada i reconeguda, entre d'altres, amb el Premi Ciutat de Barcelona (tant de traducció com de poesia), la Creu de Sant Jordi (1983), el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes (1991), el Premi Nacional de Literatura (1998) i la Medalla d'Or de la Generalitat de Catalunya (1999).
Va ser membre de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada