SEMINARI 9/XII/09

Descripció: Avui hem començat fent la posada en comú del llibre “Elogi de la feblesa” de l’Alexandre Jolien, on cada un de nosaltres ha llegit el paràgraf més adient per relacionar-lo amb ell mateix.
Després de comentar el llibre, hem fet una breu lectura sobre “la lectura en veu alta”, on se’ns proposava alguns recursos útils per tal d’agafar més confiança en aquest aspecte.
Tot seguit l’Anna ens ha apropat l’actualitat educativa de la setmana passada, on es tractaven temes com què els alumnes de primària no tindran portàtils aquest any; alguns col•legis han decidit lliurar-se del menjar escombraria, suprimint la bollaria per tal d’evitar l’alt grau d’obesitat existent actualment. La notícia què ha triat per debatre és sobre un joc mortal què han dut a terme uns nois a França. El qual està bastant estès arreu del país. L’Anna es preguntava com podia reaccionar l’escola en un cas així. Tots hem arribat a la conclusió que més que l’escola, són els pares qui han de reaccionar tallant aquest tipus de “jocs”, ja que al cap i a la fi, ells són els responsables dels seus fills.
L’Ailén també ha tractat l’actualitat educativa, i ens ha fet referència a la notícia del projecte de llei per reformar la F.P., per reduir l’abandó escolar després de la ESO. Els companys no s’han mostrar gaire contents, ja que pensen que no seria just per la resta de nois què fan batxillerat. El Macià però, creu que no seria tan dolent, ja que d’aquesta manera la gent què volgués podria seguir amb els estudis i no es quedarien “tirats”en l’entramat educatiu què tenim.
A continuació, la Maria Pérez ens ha ensenyat la revista educativa “Barcelona educació”, es tracta d’una revista digital escrita en català. Ens ha explicat els diferents apartats d’aquesta, i finalment hem debatut sobre un article, el qual es feia ressò dels treballs en grup fins a segon de batxillerat. Ens ha semblat positiu, ja que ara amb el Pla Bolonya, a la universitat, ens fan treballar molt en grup, d’aquesta manera estaran més preparats per treballar d’aquesta forma.
Tot seguit, la Maria Garcia també ha parlat d’una revista educativa, Cuadernos de pedagogia, després d’estructurar-la, hem debatut sobre els llibres escolars a Galícia, abans eren de lloguer i ara el PP dóna beques per a les rentes inferiors a 9 mil euros. La qual cosa no ens ha agradat a ningú.
Finalment, hem posat en comú la jornada de pràctiques del dimecres al centre educatiu,i la del dijous a la visita a una escola, però no hem tingut gaire temps i ho hem fet una mica per sobre.

Reflexió: La lectura del llibre d’Alexandre Jolien m’ha produït una sensació estranya, per començar no sabia que em trobaria ni quin interès tindria en mi un llibre escrit per una persona amb una discapacitat com la seva, però a mesura que anava avencant la lectura tots els meus prejudicis s’han anat esvaint per donar pas a un sentiment de solidaritat i a una identificació en tot un seguit de situacions molt terrenals. Llegir el llibre també m’ha permès reforçar la idea de que, els murs que aixeca la societat per apartar als que no són “normals” és del més inapropiat. Som una societat què es creu tan evolucionada i superior a les altres que arracona a tots aquells que no segueixen el model a seguir. Això crea desigualtats i situacions desagradables en aquestes PERSONES “diferents”, les quals, com ens demostra l’Alexandre, no ho son tant. Ell mateix desmunta aquestes idees amb el seu exemple d’auto superació.
Fa uns anys vaig estar fent un documental a una escola inclusiva de Mataró i va ser una experiència increïble per mi, no havia tingut un contacte tan directe amb nois i noies amb discapacitats, això em va permetre adonar que les idees preconcebudes que tenia no servien per res, ja que aquells nois em van donar més del que jo mai m’hagués pogut imaginar, tots els dies de rodatge eren una aventura nova i als que hi treballàvem ens produïa una sensació de plenitud que no havíem tingut mai.

Aprofundiment: Alexandre Jollien (1975), va néixer a Valais (Suïssa). Actualment estudia filosofia a la Universitat de Friburg. Ha estat guardonat per l'Acadèmia francesa amb el Premio Mottart d'ajuda a la creació literària i el Premio Motyon de literatura i filosofia. Elogi de la debilitat va ser la seva primera obra i ha estat tot un èxit en el nostre país.
Alexandre Jollien és un jove amb paràlisi cerebral, els pares del qual van creure que el seu futur passava per un internat d'educació especial. Allí li van obligar a mantenir recloses les seves grans possibilitats i a viure en un món allunyat d'aquesta realitat que ara palpa a cada segon. Dels seus primers anys com a estudiant intern recorda amb nitidesa les monòtones teràpies que en la seva opinió només procuraven. Llavors la seva rutina diària la decidien altres i cap dels seus actes requeria una motivació o decisió prèvia però ell mai va tenir una «sensació de ruptura» a l'entrar en l' internat.
Arribada a l'adolescència, després de molts «passejos a l'exterior», fora de les quatre parets de l' internat, i de sentir-se una bestiola rara entre l'altra gent, Alexandre va sentir la necessitat de prendre les regnes de la seva vida i escrutar quant li envoltava. Es va matricular en una escola normal i no va deixar de rebre estímuls. Va aprendre a deixar-se impressionar i a prendre's la vida com una aventura, sense venir-se a baix ni un minut. En aquesta nova etapa els llibres es van convertir en fidels animals de companyia. Va llegir molt «per a entendre millor un poc tot». Es va lliurar a la filosofia, «a Sòcrates, Nietzche i Pascal sobretot. Ells m'han aportat tant com els amics que he anat fent amb els anys». Alguns d'aquests també són disminuïts psíquics com ell però Alexandre prefereix «veure'ls poc per a afavorir la integració. Encara queda molt per fer. La majoria de la gent segueix veient-nos diferents», assevera. Però aquest jove suís s'ha proposat eradicar aquest pensament majoritari i demostrar mitjançant el seu exemple que «cada persona és única. Amb les seves més i les seves menys però irrepetible. A ningú se li pot prejutjar per culpa d'una disminució i negar les seves múltiples capacitats». Com mostra, Alexandre estén un exemplar del seu Elogi de la debilitat (RBA), un enlluernador diàleg que l'autor manté amb Sòcrates, «l'educador ideal que confiava en els altres».