30 de des. 2009

Sessió 6 Pràctica 2 . Educació mediàtica

Comentari d’expressions que es poden considerar “tòpics” en relació als mitjans de comunicació de masses

“Una imatge val més que mil paraules”


En ocasions mitjançant una imatge podem transmetre idees o sentiments que de vegades pot resultar difícil o gairebé impossible transmetre amb paraules. Per exemple, quan algú està molt i molt agraït per alguna cosa que algú altre li ha fet per ell pot deixar anar sense voler una llàgrima. La imatge d’aquella llàgrima ja fa entendre a l’altra persona el grau d’agraïment i la felicitat que sent. En els mitjans de comunicació, una imatge per exemple de la guerra, transmet tota l’angoixa i la desolació de les persones que la pateixen. Tot i així, aquest tòpic pot portar a confusió ja que tot i que les imatges transmeten molt, sovint és necessari acompanyar-les de paraules, parlades o escrites, o d’altres elements com per exemple la música per acabar de copsar el sentit i trencar possibles ambigüitats.


“La violència vista a la televisió o al cinema, genera violència”


La violència pot generar violència quan el telespectador actua com a subjecte passiu i només rep informació sense parar-se ni un moment a reflexionar sobre el que esta mirant. És a dir, quan seiem davant de la televisió, hem de saber que estem mirant i amb quin objectiu ho estem fent. Es pot mirar la televisió per a estar informats, per a divertir-nos, per aprendre, per a passar l’estona, etc.

Els adults han d’ensenyar als infants a saber mirar la televisió i no només a veure un cúmul d’imatges i frases. Les criatures al llarg del seu desenvolupament, amb l’ajuda dels adults i de la seva experiència, han d’anar aprenent a discernir allò que esta bé d’allò que no ho és. De la mateixa manera quan veuen la televisió han de ser conscients del que és verinat i el que no ho és i el que és adient que ells imitin i el que no.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada